Montserrat Gea-Sánchez, infermera del COILL, responsable del Grup de Recerca en Cures de Salut de l’IRBLleida i professora de la Universitat de Lleida; i Helena Legido-Quigley, catedràtica a l’Imperial College, al Regne Unit; coordinen el treball.
“Enough is Enough”: tackling sexism, sexual harassment, and power abuse in Spain’s academia and healthcare sector (Article PDF)
L’estudi realitzat entre agost i setembre d’enguany es publica avui a la revista The Lancet Regional Health – Europe
Les investigadores ofereixen recomanacions a les institucions perquè proporcionin un entorn laboral segur, erradicant l’assetjament sexual
El petó no consentit a Jenni Hermoso i el moviment #Seacabó ha continuat creant reaccions més enllà de l’àmbit esportiu. Una recerca coordinada per la infermera del COILL, responsable del Grup de Recerca en Cures de Salut de l’IRBLleida i professora de la Universitat de Lleida,Montserrat Gea-Sánchez; i per la Catedràtica a l’Imperial College, al Regne Unit, Helena Legido-Quigley, en col·laboració amb Women in Global Health Spain, revela que 3 de cada 4 dones enquestades de l’àmbit sanitari i acadèmic de l’Estat espanyol ha sofert assetjament sexual.
L’estudi científic, que s’ha publicat a la revista The Lancet Regional Health – Europe, revela unes dades alarmants; el 73,6% de les enquestades van informar haver sofert assetjament sexual i el 28,7% alguna forma d’abús. Les conseqüències de tals abusos van més enllà del mal immediat: el 34,5% de les víctimes informen d’efectes psicològics duradors, inclosos disgust, por, ira, vergonya, ansietat, depressió, trauma i diversos problemes de salut mental. La recollida de testimonis es va iniciar a través de les xarxes socials, mitjançant una enquesta, el passat 29 d’agost, finalitzant l’11 de setembre després de la recopilació de 345 històries personals, llançant llum sobre aquest greu problema generalitzat de sexisme i assetjament sexual, afectant particularment les dones vulnerables en posicions precàries.
“Agraïm sincerament cada història compartida. Aquestes dones, valentes en trencar el seu silenci, són la força motriu darrere del canvi urgent que necessitem en l’acadèmia i en el nostre sistema de salut. Proposem mesures concretes, com impulsar lideratges transformadors, implementar polítiques integrals de prevenció, desafiar la normalització de l’assetjament i avaluar amb indicadors mesurables. Busquem erradicar l’abús de poder i sexual, establint un ambient segur, respectuós i propici per al benestar de totes les persones”ha senyalat, la catedràtica a l’Imperial College, al Regne Unit, Helena Legido-Quigley.
Precisament, en resposta a aquestes troballes, s’insta sobretot els responsables màxims d’Universitats i institucions de salut a abordar seriosament la desigualtat de gènere i el respecte als drets humans, reconeixent que l’assetjament sexual està profundament connectat amb drets com la igualtat i la justícia social. L’estudi proposa una sèrie de recomanacions:
“A la llum de la informació compartida per les participants queda clar que les formes d’abús cap a les dones pel fet de ser dones continuen normalitzades. És la nostra obligació i especialment de les dones que tenim una posició estable, no permetre que aquests patrons es continuïn reproduint entre generacions. És imprescindible que l’aplicació de la legislació vigent sigui real i els governs i institucions apliquin una política de tolerància zero cap a l’abús i l’assetjament sexual mitjançant les recomanacions que proposem” ha matisat la investigadora principal del Grup d’Investigacin en Cures de salut de l’IRBLleida y professora de la Universitat de Lleida, Montserrat Gea-Sánchez.
A la fi d’agost, un grup d’investigadores va llançar la iniciativa convidant a les dones del sector sanitari i acadèmic a compartir de manera anònima les seves experiències amb l’assetjament sexual i altres formes d’abusos de poder, per a esbrinar si incidents com el produït en l’àmbit esportiu estava també present en els sectors acadèmics i sanitaris.
“#SeAcabó no és exactament el #MeToo espanyol, podem considerar-ho més suau perquè no assenyala directament als culpables. No obstant això, es presenta com un assenyalament més radical i directe de les causes estructurals que produeixen i/o faciliten aquest tipus d’assetjament tan present en la nostra societat” ha explicat una altra de les investigadores de l’estudi i professora de la Fundación Universidad Pablo de Olavide, Elena González-Rojo.
L’assetjament sexual experimentat per les participants en l’estudi adopta moltes formes. L’abús verbal que consisteix en comentaris inapropiats, ofensius i humiliants és el tipus més freqüent (53%). Els abusos físics, com a tocaments, grapejos, petons i abraçades inoportunes, també són freqüents (44,9%), sobretot en el sector sanitari. Les insinuacions sexuals no desitjades i sexuals no desitjats i la petició de favors sexuals es donen en el 6,4% dels casos, inclòs l’assetjament Quid pro quo. El ciberassetjament i els memes sexuals són menys freqüents, amb un 3,8% dels comptes informen de tals pràctiques. A més, diverses participants van descriure experiències d’assetjament hostil o ofensiu perpetrat per companys i col·legues en centres de treball sanitaris i acadèmics, concretament en el 47,5% de les experiències compartides.
“L’estudi, alhora, forma part d’un procés de reparació de les víctimes. Algunes no han parlat d’això o van sentir que no van ser escoltades. Atorgar veu pròpia i consideració al seu testimoniatge és una mostra de com la ciència pot i ha de contribuir a revelar desigualtats i discriminacions dels drets de les dones, en la cerca de solucions efectives. Aquesta anàlisi, a més, realitza una aportació fonamental en la demostració que l’impacte de la violència cap a les dones no és només quan el fet es produeix, sinó que se sosté en el temps i que en moltes ocasions no té una resposta adequada del sistema públic o privat. Davant aquesta violència institucional es fa una crida per a una implicació compromesa de qualsevol agent social per a atendre les víctimes correctament i sense complicitat amb l’agressor” ha assenyalat la investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya i periodista especialitzada en violència de gènere, Ana Bernal-Triviño.
Font Comunicació i Premsa IRBLleida i Women in Global Health Spain
