Sobre l’eficàcia del material de protecció fet a casa
Les Infermeres de Lleida ens sentim aclaparades per les mostres d’afecte amb què la població ens complimenta en aquests dies veritablement dramàtics en l’àmbit professional i –per què no dir-ho?– també molt difícils en la vida personal.
Fruit d’aquest afecte i de la responsabilitat ben entesa, heu respost majoritàriament a la nostra crida de #quedatacasa i esteu col·laborant amb la Campanya de Recollida de Material Sanitari per als Centres Assistencials, dirigida principalment a empreses i professionals que poden garantir l’esterilitat i traçabilitat –en la fabricació, emmagatzematge i distribució– dels productes que subministrem a les plataformes sanitàries.
Ara ens trobem que, amb la millor de les voluntats i per iniciativa popular, s’estan fabricant mascaretes, per a ús individual o per donar a centres de salut, en domicilis particulars. Una iniciativa que ens omple el cor però ens planteja molts dubtes sobre la seguretat d’aquest element de protecció que té uns protocols de fabricació i d’ús estrictes en l’àmbit sanitari.
Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ens preocupa l’ús d’aquest material sanitari de fabricació “casolana” que, segons ha informat el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), no pot garantir al 100% que, a causa de la petita grandària de les partícules virals, el coronavirus quedi atrapat en la superfície de la roba. Una falsa sensació de seguretat i efecte placebo que ja denuncien veus autoritzades com Jérôme Salomon, director general del departament de Santé Publique de França.
També volem recordar al personal sanitari que el Departament de Salut i el Ministerio de Salud recomanen al personal sanitari, en els seus protocols contra el coronavirus, l’ús de les mascaretes de fabricació industrial de classe FFP2 i FFP3; que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que “són considerades d’alta protecció, homologades per retenir partícules de fins a 0,6 micres i amb una eficàcia de filtració mínima del 92%”.
Així doncs, no us confieu i que aquesta falsa sensació de protecció no us faci relaxar les principals mesures de contenció:
– la primera, quedar-se a casa;
i en situacions de desplaçament per força major i sempre que sigui possible:
– augmentar la distància de seguretat entre persones fins als 2 metres,
– utilitzar guants i/o rentar-se amb freqüència les mans amb aigua i sabó,
– no tocar-se la cara, boca, nas o ulls,
– no tocar passamans, polsadors… d’àrees comunitàries,
– o no compartir objectes (gots, material d’oficina …).
Recordeu: Tapar el sol amb el dit? #quedatacasa!
Gràcies!
Mercè Porté Llotge
Vicepresidenta del COILL
Infermera especialista en Atenció Primària
